KNÜR (ENTREVISTA)

Doncs bé.. Vaig estar a Barcelona amb uns col·legues (merci a Sauselona gang 2018) i com sempre, estava buscant concerts de punk. Per casualitat en vaig trobar un, sense saber però, què o a on era; encara sort de Google Maps - si volen llegir els meus missatges sobre com vaig esgotar l´hummus, doncs bé, sempre que em deixen usar Maps per llegar al concert que a més a més com cap de cartell posava banda crust. APA. Canyes de Mahou per 1 euro (de fet crec que era a donació) i cambrers que porten una samarreta de 1916? Ostres, allò era el lloc perfecte per quedar-me tota la nit. Doncs aquella va ser la primera vegada que vaig sentir Knur. Un neocrust brutal, tan pur i llest com per enganxar-me, i amb una execució en viu increïble.

Com es deia la Okupa? Ni puta idea jaja, me´n recordo però que molava molt i que al costat hi havia una botiga rotllo punk?

El concert que ens vam coneixer era en Blokes Fantasma, una casa okupa històrica just al costat de Kasa de la Muntanya, l’okupa més vella de Catalunya.La botiga punk al costat del concert es el distri que tenen on hi pots trobar àlbums, samarretes, i llibres anarquistes i llibertaris.


Què vol dir Knür?

Ho vam agafar perquè sona bè però prové d’un antic idioma escandinau que significava els nusos dels arbres... no era exactament Knür. I vol dir porc en polonès, després ho hem après. Jaja.

Sou de Molins de Rei - Com és l´escena punk allà? I com us vau conèixer?

Sí, tots som de Molins. Tenint en compte que Molins és una ciutat (encara que aquí visquin unes 26.000 persones), podem dir que tenim un entorn social fort entre els joves i un munt de persones implicades en moviments socials (no només els punks o els anarquistes). És molt fàcil trobar-se amb els amics i tocar. En el nostre cas, som amics des de petits, llavors ens ha estat encara més fàcil compondre junts i crear la banda.


Parlem una mica de ‘Sapere Aude’. Per mi, en general teniu un son bo i coherent. Heu canviat la manera d'escriure o gravar durant la gravació del nou disc? On l’ heu gravat? Crec que fa poc hi ha hagut un canvi al vostre line-up, oi? Com va anar això? Com ha afectat a la banda?

Aquest àlbum és especial per a nosaltres, ja que és el primer que vam gravar a la sala d'assajos. Vam fer el mixing i el mastering amb en Xavi de EM Estudi. Ens fa molta il·lusió el so final i estem esperant el llançament final en vinil. Quant a composar, com et vam comentar abans, ens ha estat fàcil escriure cançons i tocar junts perquè som amics íntims i ens coneixem prou i, el més important, ens encanta la música.

Aquest últim disc també és especial perquè és l'últim amb el Sergi, un dels nostres guitarristes. Ha deixat la banda: el Smint, el nostre baterista fins ara, tocarà la guitarra amb el Guim. Ha estat un any dur per això. Haver gravat l'àlbum tot i no poder presentar-lo en directe. Els últims mesos hem estat tocant concerts de nou gràcies al Lluís, un altre amic nostre del nostre poble que toca la bateria molt bé (fins i tot abans no tocava crüst). Tot i això, la idea és que el Pau, un altre amic de la infància de Molins sigui el nou baterista de la banda.

Quin equip utilitzeu per tocar en directe? És diferent del equip que utilitzeu en gravar?

Utilitzem gairebé el mateix equip en esdeveniments en directe que en enregistraments. L’únic canvi és que vam gravar amb el kit de bateria d’un amic que ens va deixar jugar amb el seu (perquè és un millor kit de bateria). La resta és exactament el mateix. (Amplificadors de guitarra Orange Dual terror i Peavey 5150 amb armari 2x12 de color taronja i un armari de peavey 4x12; Amperi Ampeg per al baix amb un armari Orange 4x12). Les parts netes de guitarra de l’àlbum Sapere Aude els vam gravar amb l’Orange Dual Terror perquè preferíem el so.


Volia parlar del vostres plans de gira però em sembla que ara mateix es un tema una mica sensible per tota la merda que està passant a tot arreu i sobretot la incertesa que hi ha...Aleshores potser que és millor parlar del lloc pel qual us faria més il·lusió anar de gira?

Com ja saps teníem en compte anar a Euskadi per 3 espectacles i després ir a Irlanda per tocar 3 espectacles més. Tot i això, vam haver de cancel·lar-ho tot a causa de la Pandèmia ...
Tenim en ment encara venir a Irlanda i potser fer una gira de 2-3 setmanes en agost a Alemanya, França, Dinamarca, Holanda, Polònia, República Txeca i Suïssa per presentar “oficialment” el disc Sapere Aude. Però veurem... Tots estem treballant en diferents treballs de merda i ara mateix és massa difícil trobar dies lliures per viatjar junts.

Quin va ser el vostre primer concert? On heu tocat i quin va ser la millor comida que heu probat estant de gira?

El nostre primer concert va ser exactament un any després de crear la banda. Va ser en setembre del 2015 a Kasablanka, una altra okupa a Molins que ha estat okupada des del 1996. Va ser durant les celebracions locals a la nostra ciutat.

A la majoria dels llocs on vam tocar hi ha hagut comida vegana boníssima i és difícil triar o  recordar-ho tot. Però si n’hem d’escollir-ne, destacaria l’increïble sopar que vam tenir a Lübeck durant la gira d’estiu del 2018: pebrots farcits amb verdures, tot condimentat perfectament i cuits al forn. Deliciós!

Canteu només en català? Jo respecto molt la vostra elecció i la veritat m’encanta el so i la sensació del català. A més a més, joder, prou ja de tot en anglès! Però m'encantaria sentir què en penseu, per què heu triat escriure en català i per què és tan important per a vosaltres? 

Sí, cantem en català. També cantem en castellà però només una petita part a l’última cançó del primer disc (La extinción del Humano), una altra mica a la 2a (La última de les tempestades) i 1 cançó sencera sobre els zapatistes al disc Sapere Aude que la lletra és del Eduardo Galeano que va escriure en castellà (Príncipes Condenados a la Servidumbre).

És una pregunta interessant [per a nosaltres] "per què és tan important per a nosaltres cantar en català"; Intentarem explicar-ho en poques paraules: 

Tots hem nascut a Catalunya, que potser alguns de vosaltres sabran que avui dia pertany a Espanya. Però si busqueu una mica la nostra història veureu que no ha sigut sempre així ... Hi ha hagut una persecució de la Cultura Catalana des que vam perdre la guerra del 1714 contra la put* família Borbons (Felip V era el rei en aquell moment). Aquesta persecució ha estat més notòria durant la dictadura de Franco quan vam perdre la Guerra Civil iniciada a Espanya el 1936. Totes les idees anarquistes que estaven en el seu màxim esplendor abans de començar la guerra van ser totalment destruïdes. Dos dies després que el puto feixista, Franco, morís pacíficament al seu llit el 1975, el rei Juan Carlos de Borbó (descendent de Felip V i pare de l'actual rei d'Espanya, Felip VI) suposadament va assumir el control d'Espanya. Des d'aquest moment, es va dir a la gent que Espanya era, i encara ho és, un tipus de monarquia parlamentària. Les nostres mares i pares van créixer pensant que després de la Guerra Civil qualsevol cosa seria millor; i va ser el seu error...Després de 40 anys de dictadura, Espanya no estava en la línia de competir contra França, Alemanya i tots els altres països "grans" d'Europa. La modernització i el progrés dels darrers anys va ser mental, els temps han canviat molt i el feixisme també s'ha canviat de roba. Però el problema avui dia és encara més gran a causa del capitalisme i d'aquesta dictadura econòmica que regna a gairebé tots els països del món … Però tornant a la teva pregunta, probablement us preguntareu per què a una banda anarquista li preocupa la divisió de països o alguna merda d’ aquestes... res més que la realitat:

La cosa és que estem en contra de qualsevol tipus de feixisme o qualsevol forma que es faci. La realitat aquí a Espanya avui dia és que encara tenim governants franquistes, però ara van vestits de corbata de luxe. Tenim més corrupció política que en qualsevol altre país europeu a la UE, i la injustícia social i la misèria s'estan estenent ràpidament, com a la resta del món, ràpidament. No creiem en cap tipus d’estat català o alguna cosa així, només volem expressar-nos lliurement en totes les llengües i cultures diferents que tenim aquí de tot el món. De fet, probablement saps que es va fer un referèndum aquí a Catalunya, com va passar a Escòcia, sobre ser un país independent. La majoria de la gent va votar per no pertànyer a la merda d'Espanya. L’Estat Central espanyol il·legalitza la votació i després d’això, la persecució violenta contra la Cultura Catalana o simplement persones que no estan d’acord amb la situació ha arribat al punt que estaba en temps de dictadura (persones a la presó només per escriure algunes paraules contra l’estat feixista espanyol a les xarxes socials, persecució de músics i artistes, i en definitiva, de totes les persones que es plantegen contra el feixisme). Estem en contra d’aquest Estat espanyol racista, xenòfob i feixista que encara persegueix totes les idees que són diferents de la seva. Molta gent està despertant-se contra la injustícia social i la corrupció. Veiem a la Independència una oportunitat per canviar el paradigma, provar noves idees, debatre, construir-nos un país just i ser, per què no?!, el catalitzador per a l’alliberament de la resta de zones a Espanya (com Euskadi, Astúries ...). Ens sentim catalans perquè són les nostres arrels, de la mateixa manera que Bakunin se sentia rus, no en termes d’identitat nacional.

Ens és igual si la gent vol sentir-se espanyola, catalana o irlandesa. Ens importen les persones que estan cansades de la misèria i la pobresa, cansats de les idees feixistes de la Unió Europea i del capitalisme global que els Estats Units van obligar a la resta del món. I per acabar, fixeu-vos que som bilingües i que parlem perfectament castellà i català. Però cantem en català perquè és la nostra llengua, la que parlem cada dia de la nostra vida.



Thanks to Themis for translating the interview!

´Sapere Aude´ ja está disponible per PRE-RESERVA!!